I el somriure em queda
Encara que et vas una altra vegada,
Un somriure gran!
Molt més gran que el somriure de la meva cara!
És el somriure que em queda per dins.
És d’una grandesa abominable
Sabent que estàs seguint el teu camí
Sabent que estic seguint el meu camí
Però veig que hi ha coses que no canvien MAI…
Aquest somriure encara que sigui gran és massa fràgil
Perquè després d’aquest somriure… d’aquesta deliciosa lleugeresa
queda el buit…
Però és un buit que em tranquil.litza
És un buit que el porto amb carinyo
És un buit que em fa ser feliç cada dia
Només perquè sé que hi ha coses que no canvien MAI!
I encara que hagi algun dia, que les coses canvien…
No m’importa!!
Només perquè sé que les persones especials,
Quedaren sempre especials,
Guardades en una capseta vermella, al nostre pit.
4 comentários:
que bonito é o catalão! e é incriuvel que lido se perceba muito mais que falado...
**
Crometaaaaaa!!!Has escrit açó tu sola?(no crec,jejeje). Un bes molt fort k crec k no cabrá a la teua caixeta rogeta...
OLá Miss Lee!
É verdade, o catalão é um idioma bem bonito!:) Desde a primeira vez que o escutei e não entendi nada!!!, achei-lhe uma certa piada!lol
Hola anónimo Alfredo, que nomès potser l'Alfredo, amb aquest valencià!!Si, vaig escriure jo sola!! :p
Un petò molt gran per tu també guapo!!
NOmés tinc pena perqué la persona per qui vaig escriure aquestes paraules no em va donar la seva opinió...
Enviar um comentário